Encara que els fets desenvolupats meravellosament per un director empàtic i una actriu que ens fica a la pell de la mare patidora es situen a mitjans del segle passat, moltes de les coses que darrerament estem veient per nosaltres mateixos/es als darrers anys del segle XXI s´assemblen molt.
La societat moderna on soliem pensar que tot aniria millor i que cadascú/ una posava responsablement el seu gra de sorra perque el progrès i la millora personal i col.lectiva s´extenguès a totes les capes socials ja no existeix. I això es pot comprobar en molts dels aspectes que configuren una societat mínimament democràtica i equilibrada.
Els nostres impostos ja no paguen l´escola pública dels nostres fills i els hospitals on segurament alguna vegada tindrem d´anar. Els nostres polítics, o la major part d´ells si voleu, ja no es dediquen a millorar les nostres vides o a mirar de fer-ho, sino que es dediquen a millorar les seves i les de les seves families, amistats i companys de partit. Ho fan descaradament, aprofitant diferents onades de prosperitat i unes relacions perilloses (ja denunciades a diversos articles del nostre blog ) amb els veritables amos de les economies globals: els especuladors, els banquers d´alta volada i baixa moral, les multinacionals que controlen l´economía mondial, els mitjans de comunicació que modifiquen la realitat per ells i diverses èlits corruptes que li fan el lloc.
L´existència d´una gran xarxa de paradissos fiscals facilita la fugida dels diners que tota aquesta gent tindria de pagar als seus estats per no tenir que recòrrer a retallades salvatges de la necessària financiació pública dels serveis públics essencials, els serveis socials bàsics i els recursos destinats al desenvolupament tècnic, cultural i social que tota societat moderna requereix. L´austeritat, com veureu, no arriba a les classes benestants, on nomès coneixen el luxe.
Així ens trobem dins un bucle etern de caiguda lliure on la manca de control impositiu de les grans fortunes fa que els comptes públics mai siguin equilibrats, les retallades de sous i drets provoquin una davallada del consum de les classes treballadores, un creixement de la pobressa i l´exclussió social derivat del espectacular creixement de l´atur estructural i del fi dels crèdits a les petites empreses i als autònons.
Fins i tot es modifiquen lleis laborals i constitucions democràtiques per buidar-les de contingut i obligacions fent servir diverses estratègies com crisis econòmiques provocades, atemptats de falsa bandera (11S, etc...) i suposats Pactes de Lisboa, de l´Euro o com els volgueu dir que venen les nostres vides i el futur dels nostres fills sense remissió.
El que semblava que mai desapareixeria ja no hi ès, i el necessari paper de control i redistribució dels Estats democràtics sorgits de les dues guerres mondials no tornarà. I no ès per casualitat ni per cap fatalitat divina, sino per l´aplicació ràpida i sense anestèsia dels principis del neolliberalisme econòmic a totes les regions econòmiques del mon, i molt especialment a Europa.
En realitat, i com alguns amics ja en van dir fa molts anys, les democràcies representatives nomès serveixen per repartir les engrunes del pastís que la gent treballadora crea amb el seu esforç perque les èlits menjin fins reventar, i fins que el robatori directe no ha arribat fins aquí no ens hem adonat que aquesta mena de robinhoodisme a l´inrevès ja es venia produïnt al mal anomenat Tercer Mòn ja fa molts segles.
El problema rau en que desprès de la destrucció dels estats pot venir tant el comunitarisme social com el feixisme mès descarat de l´Imperi global del Nou Ordre Mondial, i molt comunitarista no sembla que sigui el nou model de societat que ens imposen.
Ara les colònies productores d´esclaus som nosaltres, aquesta es la única diferència, i fins i tot en les estratègies repressives del poble i criminalitzadores dels moviments socials trobem les mateixes pràctiques delictives que van fer caure societats excloents i segregacionistes del passat.
Si pensem que l´estimat nen perdut es la metàfora de la democràcia segrestada i que ens volen convèncer que el nen que ara tenim davant no ha canviat, trovarem la ràbia i la fúria per una justicia i una veritat que ens mostra aquesta mare estafada, en aquest cas per l´Estat manegat per poders ocults al públic que son ben reals.
I com ella, no pararem fins que ens tornin la veritable societat que volem i on segurament tindrem d´anar molt mès enllà de models de redistribució econòmica i representació democràtica que s´han tornat massa dèbils per assegurar-nos un futur sostenible, equilibrat i just. Digue- lo economía del be comú, postcapitalisme, comunitarisme o com vulgueu.(Però això val un article dedicat nomès a això, no us sembla?).
Com es demostra a les diferents expressions de indignació global i lluita per poder decidir el nostre futur global com a col.lectiu que als darrers dies han fet esclatar diversos pobles com Turquía, Suècia o Brasil, el veritable enemic de la espècie humana ès el model econòmic afavoridor de guerres per la llibertat, espionatge massiu de les xarxes, repressió brutal de la creixent rebel.lió global i manipulació desfermada dels mitjans de comunicació massius controlats per governs corruptes i no democràtics.
Si no son capaçós de reconèixer que ens han enganyat i que el nostre silenci es pot convertir en la complicitat que permeti continuar amb aquest neolliberalisme agressiu. antisocial i corrupte per naturalessa, no ens em sortirem mai.
I el que tingui de venir arribarà. A SOM! GRANOLLERS nomès desitgem que com diu un dit ben popular, no paguin justos per pecadors. I no ens referim a les actituds privades de la gent, sino a les actituds socials i col.lectives, perque no hi hagi cap mena de malentès innecessari.
Ja no es tracta de fer pressons per empressonar als responsables de tanta desgràcia, sino de sortir de la pressó mental de pors i mentides on ens volen ficar per impedir la nostra acció, la nostra repulsa i la nostra resposta.
Salud, república, pau i sostenibilitat.
Source:
http://www.somgranollers.org/2013/06/l-intercanvi.html